LA BALLARINA I LA ESCOPETA.
ENTREVISTA A ELLA MARGARITA BECERRA.
L'artista ens parla una mica a prop de la seva vida i del seu nou projecte com a directora "La Ballarina i la Escopeta", inspirada en l'obra de l'autor rus Anton Txèkhov.
Una mirada a la professional.
PER: ANGÉLICA PRIETO.
Què és per a tu el teatre?
El teatre és per a mi un laboratori d'experimentació en què la realitat i la naturalesa de les accions i emocions humanes poden ser observades amb la seguretat que brinda la ficció, en què tots els supòsits són possibles i la imaginació i l'art ens poden conduir cap al més vil o cap al més sublim de l'experiència humana; tot això en el generós trobada física i efímer d'actors i espectadors que porduce un flux d'energia transformador i vivificant. En la meva experiència com a actriu ha estat l'espai de realització professional i personal.
Què significa per a tu
"La ballarina i l'escopeta"?
Aquest projecte s'ha convertit en un gran somni complert, el resultat escènic de l'obra m'ha omplert de satisfacció ja que hem aconseguit tots els objectius que ens vam proposar. De nou el teatre m'obliga a dir gràcies per un procés meravellós que he viscut de la mà dels millors amics i col · legues que m'hagin pogut acompanyar.
La Ballarina i la Escopeta es va consolidar gràcies a la passió que va inspirar el projecte en tots els que participem en ell. Des de la lectura dels relats de Txèkhov, els elements narratius que ens van interessar van despertar a tot l'equip una mena de fascinació que va ser materialitzant-se en el text de Santiago; sempre propositiu i disposat a escoltar les aportacions de tot el grup; directora, actors, assistent de direcció i art.
Des de l'inici estava clar que es pretenia un text que pogués ser vist des de tres espais diferents però que comptés una sola anècdota, que s'ajustarà a la proposta estètica de la feina en espais no convencionals i que a més estigués inspirat en la complexitat que Santiago va resoldre, a la meva manera de veure, de manera majistral.
Parla'ns sobre el teu treball en equip
amb el dramaturg
Santiago Merchant.
Com vas triar
als artistes de l'
equip?
Els artistes són col·legues i amics amb els que des de fa temps volia treballar. Ens va unir l'interès per l'autor i el plaer de fer teatre junts.
Els actors són Cony Enganyifa, Paula Edwars, María Adelaida Palaci o, Anton Tarsov i Maurici Sarmiento.
L'assistent de direcció és Martha Leal.
La dramatúrgia és de Santiago Merchant.
La dirtección d'Art va estar a càrrec de "L'Altre Drap".
Fotografia per Felipe Flores.
Com va ser aquest procés d'acostament a Txèkhov?
Haver estat convidada a participar en la programació de l'cicle Txékhov de la Maleïda Vanitat 2015 em va plantejar dues preguntes. Què és el que m'interessa de Txèkhov? Per què fer un Txèkhov a Bogotà el 2015? Per respondre a aquestes preguntes vaig començar per acostar-me a aquest emblemàtic escriptor per mitjà d'alguns dels seus contes, recollits en una edició i selecció de Sergi Bellver en el llibre "Txékhov comentat" de l'2010. Llibre en el qual em vaig trobar amb els següents relats : "El violí de Rothschild", "dissort", "Enemics", "La Belles", "EL Misteri", "Pequeñeces", "La Corista", "El Captaire", "Poliñka", "L'Àlbum", " la Dama i el Gosset "," la Sort Femenina "," Mesures Sanitàries "," la Boticària "," De Matinada ". A més de revisar la seva biografia i la correspondència que va mantenir amb Olga Kneeper, primera actriu de teatre d'Art de Moscou i esposa de l'autor.
En la lectura d'aquests textos vaig trobar diversos elements en comú, tant des del punt de vista temàtic com formal que van cridar la meva atenció i són els que es desenvoluparan en aquest muntatge de LA BALLARINA I LA ESCOPETA.
- Quotidianitat sufocant normalment generada per l'amuntegament de personatges en una casa o inquilinat.
- L'ús de el temps en el relat com un recurs literari a manera lent que permet el lector fer un zoom in, enfocar la seva atenció sobre detalls específics de la situació.
- Una atmosfera molt sensorial carregada de sons, olors, llums i ombres que acompanyen i afecten el viatge emocional dels personatges.
- Consciència de la bellesa en dos sentits oposats; la incapacitat de l'dels personatges de reconèixer-la o per contra el descobriment pertorbador de la seva existència abassegadora.
- Un erotisme latent o manifest, ple de dobles interpretacions o prejudicis.
- L'humor i la malenconia alternant permanentment en el desenvolupament dels relats.
El relat sempre presenta un moment de "reconeixement" un instant d'epifania (ja sigui per al personatge o per al lector) en què tot passa de el caos a l'ordre. La anagnòrisi trenca amb l'espai-temps, apareix una percepció fantàstica de la realitat; tot en el relat sembla evidenciar-: hi ha una transformació momentània de l'atmosfera, tots els elements sensorials s'harmonitzen i el temps fa el seu efecte de Zoom in i en alguns casos fins a la naturalesa es manifesta d'acord amb l'instant en què es revela la consciència.
Segons paraules de Sergi Bellver al pròleg de "Txèkhov Comentat"
"L'afany de Txèkhov en els seus relats: abordant el detall, explorant el silenci, callant certes coses perquè l'essencial sigui dit, donant un aparent marrada per prendre distància, concentrant-se en l'aire, la llum i no de moment en l'objecte. "
Potser si és possible rellegir Txékhov en l'escena des dels seus relats, cal retrocedir uns metres i fixar-se en el conjunt des de la distància per veure-ho amb una nova perspectiva. La seva imatge com icona de la narrativa i de la dramatúrgia semblen estar de vegades per sobre de les pretensions de la seva obra. Jo vull acostar-m'hi des dels elements que vaig trobar en els seus relats, elements que em van sorprendre, em van commoure i em van ajudar a entrar en l'univers dels seus personatges; vull fer un homenatge a aquest autor reconfigurant l'univers rus a través de la dramatúrgia de SANTIAGO MERCHANT, de l'ús de l'espai no convencional de la Maleïda Vanitat i de la meva perspectiva del que Txèkhov brinda com a experiència a el "espectador lector" de les seves obres . Vull fer un exercici d'imitació tal com ho fes, en el seu moment, el mateix Txèkhov amb la amb la narrativa de Tolstoi.